Conjunt de quatre cavallets de la Festa Major de Banyoles

El que es va prioritzar a l’hora de restaurar aquests cavallets, ha estat en tot moment, intentar tornar el màxim possible al seu estat original, aplicant criteris de restauració, com l’ús de materials reversibles i materials apropiats, per reduir problemes en futurs tractaments.
És per això, que es van treure totes les capes de refets anteriors, per arribar a les parts més originals i refer-los amb els mateixos materials de cartó i paper.
També, es va aplicar una preparació de cola de conill i una càrrega per a ser pintats amb pintura a l’oli, tal com es feia antigament.
En les intervencions anteriors, com ja s’ha descrit al llarg de l’informe, hi havia una superposició de capes i capes de diferents materials, ja que aquests cavallets al llarg dels anys es van anar reparant.
Ara els cavallets són molt més lleugers i més ferms, ja que se’ls hi ha extret uns 2 kg de pes aproximadament.
S’ha fet un treball rigorós per a la seva futura conservació i utilització en les festes majors, ja que són peces de patrimoni cultural per a la ciutat de Banyoles, en què es faran servir i es lluiran.

Nom de l’objecte
Conjunt de quatre cavallets de la Festa Major de Banyoles

Autor – Època
Desconegut – 1906

Tema – Descripció
Els cavallets estan formats per una estructura de fusta que suporta una carcassa de cartó, guix, fibra de vidre, i altres materials que donen forma a un cavallet de comparsa sense potes.
El ballador de la comparsa porta suspès a mig cos aquest cavallet. La part baixa del cos, queda coberta amb un faldellí. On hi hauria d’haver la sella hi ha un forat, per on es col·loca el ballador.

Matèria – Tècnica
Cartó pedra i altres materials. 
Treball plàstic amb materials i tècniques artesanes d’ofici.

Capes de superfície
Esmalt sintètic, pintura acrílica…

Mides i pes
Alçada màxima: 60 cm
Amplada: 52 cm
Allargada: 130 cm
Pes abans de la restauració:
8,8 kg/9,5 kg.
Pes després de la restauració:
7 kg/8 kg.

Descripció de la restauració

Procedència
La seva fabricació, probablement d’un taller d’Olot dels inicis del s. XX.
Actualment de l’Ajuntament de Banyoles.

Restauradora
Neus Campmany Queralt

Data inici de la restauració
novembre 2020

Data final de la restauració
juliol 2021

Examen preliminar i diagnòstic

Els cavallets daten del 1906. Aquests, estaven en un estat de mala conservació a causa del pas del temps. Les condicions climatològiques, els nombrosos espais on han estat emmagatzemats, el seu ús i cops que han rebut durant les representacions a carrers i places, les intervencions i les reparacions amb diferents materials i capes de pintura que s’han aplicat al llarg dels anys, han desencadenat un important deteriorament que amaga el seu estat original.

Hi trobem decoracions sobreposades, que no formen part de l’original:
– Serrells.
– Pompons.
– Cable de metall folrat de plàstic per dins de la boca.
– Cinta adhesiva enganxada en el cap del cavall (aparenten les corretges).
– Xinxetes de metall.
– Espuma que rodeja el forat per a on es posa el genet.
– Faldellí embastat amb cordill foradant tot el perímetre que voreja el cavallet.
– Corretges de persiana clavades amb claus i gavarrots a l’estructura de fusta que el ballador porta penjades a l’espatlla com unes nanses.

Part interior.
Els cavallets tenen una estructura/esquelet de fusta formada d’una base amb dos arcs que donen forma i força al cos del cavallet. Aquesta estructura en alguns és més estable que en d’altres, i probablement s’ha de reforçar i substituir alguns travessers. També, s’hauran de treure claus i gavarrots rovellats que travessen les fustes deixant les puntes punxants.

Els interiors de tots ells estan folrats de resina de polièster, o altrament dit, de fibra de vidre. Excepte l’interior dels caps. S’entràveu a través de la fibra de vidre un seguit de tires de fusta corbades de diferents mides amb uns 6  cm d’amplada en la zona del cul i els laterals del cavall. Aquestes fustes no semblen originals. Probablement, es van col·locar quan es van reparar amb fibra de vidre els anys 80/90.
Les capes de fibra són molt dures i estan totalment adherides a les fustes. Hi ha zones on els fils de les fibres estan desenganxats, són molt rugosos i tallants.

Part exterior.
Els cavallets estan pintats amb una pintura brillant, de tipus esmalt, monocromàtica (un és blanc amb taques marrons, un altre d’un carabassa fosc, un blanc clapejat amb gris i l’altre tot marro fosc).
Tots ells tenen alguns cops, orelles trencades, la cua mig desmuntada, el morro aixafat i la pintura saltada, que permet entreveure el que hi ha a sota: reintegracions amb fibra de vidre, guix, serradures amb cola, bandatge amb escaiola… La suma de materials diversos, a causa de totes les reparacions que han sofert al llarg del temps.

Descripció del procés de restauració

Fem fotografies dels cavallets i de tots els detalls.
Primer vam treure les guarnicions, els pompons, el cable, la cinta adhesiva, les xinxetes de metall, etc.
Tot seguit, es va girar el cavall i es va començar per la part interior, observant l’estat de l’estructura de fusta, vam treure els claus rovellats, se substituïren uns quants travessers, i llavors s’enganxà amb la cola, amb l’ajuda de serjants, les parts de l’esquelet que no eren prou sòlides. Es va aconseguir una base forta per a la restauració amb garanties a tota la figura.

La intenció, era treure les capes de materials diversos, fruit d’un seguit de reparacions per arribar a l’original. Però, a l’interior no era viable. Ja que les capes de fibra, estan totalment adherides a les capes originals, formant una armadura compacta que cobreix l’interior del cavall.
També, es troben zones on la fibra estava mig arrencada, amb serrells de fibres, molt rugoses i tallants, que desprenien polsim de vidre. És per això, que es va optar per folrar amb paper de diari emulsionat amb la cola cel·lulòsica tot l’interior. Abans, però, es van retallar les fibres sobrants i es van polir les rugositats.
Finalment, amb raspalls i aspirador es va treure tota la pols, per deixar-lo net, i perquè la cola junt amb el paper s’adhereixin perfectament.
D’aquesta manera es va deixar tot l’interior sanejat i polit. Ja que s’ha de prevenir, en què la resina de polièster, si deixa rebaves o sobrants, és un producte tòxic i pot causa picors i al·lèrgies en contacte amb la pell.
Un cop es va resoldre la part interior, es va col·locar el cavallet dret i es va prosseguir per la part exterior.
Tota la capa superficial té una mà de pintura brillant, de tipus esmaltat, aquests estan pintats utilitzant molt pocs colors (dos o tres per cada cavallet), colors plans sense tonalitats ni difuminats.

En aquest cas es poden treure totes les capes d’antigues reparacions, la superposició de diferents materials en les intervencions anteriors, ha provocat mala cohesió entre elles. Aquestes són trencadisses, pastes estovades per la humitat, amb materials higroscòpics, com les reintegracions de guix, la pasta de fusta o les tires de vena amb escaiola que cobreixen bonys i deformacions. Per acabar, la fibra de vidre que també és trop, però en aquest cas, en estar combinada sobre altres materials es pot treure fàcilment. I es treuen fins a arribar a la capa original, i és així com es pot comprovar el color de com estaven realment pintats, ja que les fotografies que es conserven són en blanc i negre, i evidentment no es donava aquesta informació.

Es deixa tot el cavallet, fins a arribar en bona part del material original (hi ha zones que ja estava perdut) cartó, paper d’estrassa, i també, tela en llocs puntuals.
A partir d’aquí es va consolidar i afermar el material original, amb el paper de diari i fulls de cartó gris, utilitzant un o l’altre, segons si es necessitava posar més o menys gruix, emulsionats amb la cola cel·lulòsica i acetat de polivinil (que en assecar-se queda dur). Amb aquest material es procedeix a folrar tota la figura, tapant bonys i donant bona forma i solidesa als rínxols del cabell, a la cua, a la boca, i a cada part de cada cavallet, fins a aconseguir unes formes arrodonides, i aproximar-se al màxim possible als cavallets que varen ser.
Un cop està sec tot aquest procediment, és dur a terme una pasta, primer més líquida i després més espessa amb la cola de conill i una càrrega, i l’apliquem amb paletina (donem cinc capes). Un cop ja assecada i polida, es dona la preparació idònia per començar a pintar els cavallets.
Es pinten amb pintura a l’oli i amb uns tons semblants als originals, utilitzant els colors Van Gogh: Negre d’Ivori (701), Vermell Azo fosc (313), Terra Siena torrada (40), Groc Taronja (30), Groc Cadmi Mitjà (271), Blanc de Titan (105).
Un cop sec, s’envernissen amb acabat mate, aplicant vernís Arts TITAN Mate, protector d’acabat final (no engrogueix, reversible, a base de resina acrílica, i és dissolt en white spirit / aiguarràs).

Conclusions
El que es va prioritzar a l’hora de restaurar aquests cavallets, ha estat en tot moment, intentar tornar el màxim possible al seu estat original, aplicant criteris de restauració, com l’ús de materials reversibles i materials apropiats, per reduir problemes en futurs tractaments.
És per això, que es van treure totes les capes de refets anteriors, per arribar a les parts més originals i refer-los amb els mateixos materials de cartó i paper.
També, es va aplicar una preparació de cola de conill i una càrrega per a ser pintats amb pintura a l’oli, tal com es feia antigament.

En les intervencions anteriors, com ja s’ha descrit al llarg de l’informe, hi havia una superposició de capes i capes de diferents materials, ja que aquests cavallets al llarg dels anys es van anar reparant.

Ara els cavallets són molt més lleugers i més ferms, ja que se’ls hi ha extret uns 2 kg de pes aproximadament.

S’ha fet un treball rigorós per a la seva futura conservació i utilització en les festes majors, ja que són peces de patrimoni cultural per a la ciutat de Banyoles, en què es faran servir i es lluiran.