Conjunt de quatre cavallets de la Festa Major de Banyoles

Descripció del procés de restauració

Fem fotografies dels cavallets i de tots els detalls.
Primer vam treure les guarnicions, els pompons, el cable, la cinta adhesiva, les xinxetes de metall, etc.
Tot seguit, es va girar el cavall i es va començar per la part interior, observant l’estat de l’estructura de fusta, vam treure els claus rovellats, se substituïren uns quants travessers, i llavors s’enganxà amb la cola, amb l’ajuda de serjants, les parts de l’esquelet que no eren prou sòlides. Es va aconseguir una base forta per a la restauració amb garanties a tota la figura.

La intenció, era treure les capes de materials diversos, fruit d’un seguit de reparacions per arribar a l’original. Però, a l’interior no era viable. Ja que les capes de fibra, estan totalment adherides a les capes originals, formant una armadura compacta que cobreix l’interior del cavall.
També, es troben zones on la fibra estava mig arrencada, amb serrells de fibres, molt rugoses i tallants, que desprenien polsim de vidre. És per això, que es va optar per folrar amb paper de diari emulsionat amb la cola cel·lulòsica tot l’interior. Abans, però, es van retallar les fibres sobrants i es van polir les rugositats.
Finalment, amb raspalls i aspirador es va treure tota la pols, per deixar-lo net, i perquè la cola junt amb el paper s’adhereixin perfectament.
D’aquesta manera es va deixar tot l’interior sanejat i polit. Ja que s’ha de prevenir, en què la resina de polièster, si deixa rebaves o sobrants, és un producte tòxic i pot causa picors i al·lèrgies en contacte amb la pell.
Un cop es va resoldre la part interior, es va col·locar el cavallet dret i es va prosseguir per la part exterior.
Tota la capa superficial té una mà de pintura brillant, de tipus esmaltat, aquests estan pintats utilitzant molt pocs colors (dos o tres per cada cavallet), colors plans sense tonalitats ni difuminats.

En aquest cas es poden treure totes les capes d’antigues reparacions, la superposició de diferents materials en les intervencions anteriors, ha provocat mala cohesió entre elles. Aquestes són trencadisses, pastes estovades per la humitat, amb materials higroscòpics, com les reintegracions de guix, la pasta de fusta o les tires de vena amb escaiola que cobreixen bonys i deformacions. Per acabar, la fibra de vidre que també és trop, però en aquest cas, en estar combinada sobre altres materials es pot treure fàcilment. I es treuen fins a arribar a la capa original, i és així com es pot comprovar el color de com estaven realment pintats, ja que les fotografies que es conserven són en blanc i negre, i evidentment no es donava aquesta informació.

Es deixa tot el cavallet, fins a arribar en bona part del material original (hi ha zones que ja estava perdut) cartó, paper d’estrassa, i també, tela en llocs puntuals.
A partir d’aquí es va consolidar i afermar el material original, amb el paper de diari i fulls de cartó gris, utilitzant un o l’altre, segons si es necessitava posar més o menys gruix, emulsionats amb la cola cel·lulòsica i acetat de polivinil (que en assecar-se queda dur). Amb aquest material es procedeix a folrar tota la figura, tapant bonys i donant bona forma i solidesa als rínxols del cabell, a la cua, a la boca, i a cada part de cada cavallet, fins a aconseguir unes formes arrodonides, i aproximar-se al màxim possible als cavallets que varen ser.
Un cop està sec tot aquest procediment, és dur a terme una pasta, primer més líquida i després més espessa amb la cola de conill i una càrrega, i l’apliquem amb paletina (donem cinc capes). Un cop ja assecada i polida, es dona la preparació idònia per començar a pintar els cavallets.
Es pinten amb pintura a l’oli i amb uns tons semblants als originals, utilitzant els colors Van Gogh: Negre d’Ivori (701), Vermell Azo fosc (313), Terra Siena torrada (40), Groc Taronja (30), Groc Cadmi Mitjà (271), Blanc de Titan (105).
Un cop sec, s’envernissen amb acabat mate, aplicant vernís Arts TITAN Mate, protector d’acabat final (no engrogueix, reversible, a base de resina acrílica, i és dissolt en white spirit / aiguarràs).

Conclusions
El que es va prioritzar a l’hora de restaurar aquests cavallets, ha estat en tot moment, intentar tornar el màxim possible al seu estat original, aplicant criteris de restauració, com l’ús de materials reversibles i materials apropiats, per reduir problemes en futurs tractaments.
És per això, que es van treure totes les capes de refets anteriors, per arribar a les parts més originals i refer-los amb els mateixos materials de cartó i paper.
També, es va aplicar una preparació de cola de conill i una càrrega per a ser pintats amb pintura a l’oli, tal com es feia antigament.

En les intervencions anteriors, com ja s’ha descrit al llarg de l’informe, hi havia una superposició de capes i capes de diferents materials, ja que aquests cavallets al llarg dels anys es van anar reparant.

Ara els cavallets són molt més lleugers i més ferms, ja que se’ls hi ha extret uns 2 kg de pes aproximadament.

S’ha fet un treball rigorós per a la seva futura conservació i utilització en les festes majors, ja que són peces de patrimoni cultural per a la ciutat de Banyoles, en què es faran servir i es lluiran.