Paisatge de Paris. Miró Lleó

FITXA TÈCNICA
Nom de l’Objecte
Paisatge de Paris. Miró Lleó
Matèria – Tècnica
Pintura a l´oli sobre tela.
Dimensions
168 x 98 x amb marc / 80 x 150 sense marc
Autor – Època
Gaspar Miró i Lleó (1859-1930). Nascut a Vilanova i la Geltrú. Pintor. Va viure a Barcelona, París, Lió i Venècia.
Tema. Descripció. Títol
Vida quotidiana al moll. A la llunyania observem la silueta de la catedral de Notre Dame.
Procedència
Girona – Col.lecció Particular
Restauradora
Mª Neus Campmany Queralt
Exàmen preliminar i diagnòstic
Suport
Tela industrial en bon estat de conservació, de trama regular molt prima. Hi ha tres estrips que anteriorment van estar tapats amb unes tiretes. El bastidor és l’original i està en bon estat; només hi ha alguns forats de corcs (localitzats en un lateral).
Preparació
Capa de preparació estable, molt prima. Unió molt estreta entre capa de preparació i capa pictòrica. Observem que hi ha zones on la capa de preparació s’ha utilitzat com si fos la pintura mateixa, ja que podem veure excrements d’insectes incrustats directament en aquesta capa.
Capes Pictòriques. Tintes
Pintura a l’oli, pinzellades visibles. Observem zones amb molt més gruix de pintura localitzada en el terra; el color utilitzat és el blanc barrejat amb ocres i marrons. En general, aquesta zona està més clivellada, però amb una adhesió acceptable. En la part del cel i la zona esquerra on hi ha l’arbre, la pintura és escassa, i fins i tot observem zones de tela sense pintar.
Capes de superfície
Capa de vernís engroguit pel pas del temps. Moltes petites taques d’excrements d’insectes.
Proposta de restauració
– Fotografia “in situ” del quadre. – Treure el quadre del marc. – Fotografia general i de detalls. – Protegir la part de la pintura, principalment les zones dels estrips (ja que primer de tot treballarem la peça per la part posterior) i col·locar el quadre sobre una superfície lleugerament encoixinada. – Netejar la part posterior, eliminar tota la pols dipositada entre bastidor i tela. – Eliminar antics pedaços i netejar restes d’adhesius. – Estabilitzar aquestes zones i col·locar nous pedaços. – Un cop tenim la part posterior acabada, procedim a treballar la pintura: – Fer una primera neteja de la capa més superficial de brutícia i ajudar a estovar el vernís envellit que produeix un engroguiment de tota la pintura. – Una segona neteja més activa. – Una tercera neteja mecànica acurada i puntual de petites taques produïdes per excrements d’insectes. – Preparació i reintegració amb estuc de les zones on els estrips han provocat despreniments de la capa pictòrica. – Anivellar l’estuc i, un cop sec, polir i consolidar la reintegració. – Retoc realista amb pigments. – Vernís final de protecció i acabat.
Annexos
El bastidor es l’original està en bon estat només hi ha alguns forats de corcs. Marc de grans dimensions format per dues motllures: una d’interior estreta i daurada de 4,5 cm i una l’altre de 13,5 cm de fusta fosca envernissada brillant. Total un marc d’una amplada de 18cm.
Intervencions anteriors
Els quatre estrips que observem es van intentar pal·liar enganxant unes tiretes per la part de darrere, i amb el pas dels anys es van anar mig desenganxant. Aquests els eliminarem. Hi ha un pedacet allargat i molt ben col·locat: sembla ser fet en el moment que es va pintar el quadre ja que està fet amb la mateixa tela i és quasi invisible. Probablement el va fer el mateix pintor ja que la tela que utilitzava era molt prima i fàcilment podia haver-se trencat. Aquest pedaç no es tocarà.
Condicions ambientals indispensables després del tractament
65% H.R. 18º C a 20º C
Seguiment després del tractament
Complir les condicions ambientals, evitar la llum directa i prolongada.
Procés de Conservació – Restauració
Fixació capa pictòrica. Tintes
Apliquem l’estuc en les zones on hi ha els estrips. Al voltant dels estrips hi ha una lleugera pèrdua de capa pictòrica, però en general està en bon estat. La fixació de la capa pictòrica és bona i podem procedir directament a la neteja.
Neteja
En aquest cas, la neteja és un factor molt important, ja que el quadre, a causa del pas del temps, està molt brut. Amb la restauració es farà evident la vivesa de color de la pintura. – Fem una primera neteja puntual amb una mixta suau d’una petita zona per observar com es comporten els dissolvents. A partir d’aquí veiem que la pintura té uns colors molt vius; fem una neteja més important i apliquem una mixta més concentrada alternant amb una neteja mecànica amb bisturí. Amb aquesta neteja eliminem els vernissos antics que amb el pas del temps han oxidat i han engroguit la capa pictòrica. La neteja es va fent progressivament, suaument i sense insistir excessivament: es tracta d’estovar les taquetes d’excrements d’insectes que, en general, taquen la pintura sobretot en les zones de color més clar, com és la part del cel i el terra. Després de netejar aquestes taques, observem que han deixat empremta a la pintura i han tenyit la capa pictòrica. Fem una tercera neteja però és difícil eliminar-ho del tot perquè hi ha zones on la capa pictòrica és molt superficial.
Sistema de presentació. Reintegració.
Protegim la pintura i la col·loquem sobre una superfície lleugerament encoixinada, ja que el primer que farem serà treballar la tela per la part posterior. Traurem la pols acumulada entre bastidor i tela, sobretot localitzada en el travesser inferior; ens ajudem d’espàtules, paletines i aspirador. No desmuntarem el bastidor de la tela; no fa falta. El que sí que farem serà aplanar les zones on hi ha els estrips per poder adherir els pedaços amb garanties. Els pedaços que col·loquem són de tela de lli; hem desfilat els extrems perquè no es marqui per la part pictòrica. Un cop hem enganxat els pedaços amb un adhesiu reversible i tenim la part posterior estable, procedim a treballar la pintura: primer fem la neteja (anteriorment descrita) i a continuació estuquem les petites zones al voltant dels estrips on hi ha manca de capa superficial afegint a l’estuc acetat de polivinil per donar-li elasticitat. Un cop sec l’estuc, anivellem, polim i consolidem. Seguidament fem el retoc realista. Utilitzem pigments molt purs juntament amb un aglutinant (barregem oli de llinosa i essència de trementina); el color el donem progressivament a fi d’acostar-nos al color original de la pintura. El donarem per acabat quan el retoc està integrat. Envernissem amb vernís de protecció i acabat final i col·loquem l’obra en el seu marc original.
Abrir chat
1
💬 ¿Necesitas ajuda?
Hola, en què et podem ajudar?
Call Now Button