Pintura – Sant Francesc de Paula

Descripció del bé i estat de conservació
Una cornucòpia emmarca una pintura sobre vidre amb la representaciò de Sant Francesc de Paula. En la part superior observem un important fragment de vidre trencat on manca un 95% de la capa pictòrica d’aquesta zona i ens deixa entre veure un tros de paper pintat i rebregat. Girem la peça i observem que la part de darrere, tanca el vidre pintat, una fullola deformada partida per la meitat enganxada amb una tira adhesiva i aguantada al marc amb puntes de metall. Fаcilment la trèiem i ens troben amb el paper, l’alcem, ja que estа totalment solt i veiem com està realitzada la pintura en un vidre primíssim (lаmina de vidre bufat de 0,5m que no és del tot pla) el Sant està pintat a la inversa. Observem pèrdua de capa pictòrica en tot el perнmetre de la pintura i puntualment en forma d’un polsim en la part central inferior de la túnica,

El marc daurat que en marca la pintura sobre vidre, li manca part de la seva ornamentació superior dreta i també té algunes escantonades amb pèrdua de material i preparació.

Nom / Títol
Pintura / Sant Francesc de Paula
Núm de registre
E/77
Cronologia
Segle. XIX
Matèria – Tècnica
Pintura, vidre, fusta / pintura sobre vidre
Dimensions
42,5cm x 32cm
Autor / Procedència
Francesc Santana Campmany (atribuпt)
Col.lecció Santacana
Exposat a L’Enrajolada, Casa Museu Santacana
Restauradora
M. Neus Campmany Queralt
núm. col.legiada 2174
Calendari de l’actuació
Data d’entrega 25 de maig de 2021
Data de retorn 5 d’octubre de 2021

Proposta de restauració

Fotografies de tots els detalls abans d’iniciar la intervenció.
Desmuntar el conjunt per tal de treballar els dos materials que formen la peça per separat.
-Cornucòpia
Observar si la fusta està corcada i si és així desinsectar, consolidar el suport debilitat, reintegrar la part d’ornamentació que s’ha perdut i les escantonades amb manca de capa de preparació i retocar amb pa d’or a la cisa totes aquestes zones.
-Pintura sobre vidre
Consolidar la pintura, sobretot la zona més trencadissa. Per tal d’afegir la zona que s’ha perdut, el que proposo seria tallar un vidre, en forma d’òvul exactament com l’original quan estava sencer i pintar en aquest el que falta i unir els dos vidres. D’aquesta manera el retoc quedaria totalment independent i la unió d’un i l’altre, formarien la peça sencera.
Finalment col·locaríem els dos vidres dins la cornucòpia i substituiríem la fullola que tancava per darrerà.

Condicions ambientals indispensables després del tractament
65% H.R. 18 °C a 20ºC
Seguiment després del tractament
Complir les condicions ambientals, evitar la llum directa i prolongada.

Metodologia emprada en la restauració i productes emprats (desinsectació, consolidació, fixació, neteja, reintegració,…)
Vam tractar la peça per separat. El marc daurat i la pintura sobre vidre.
Vàrem fer fotos de detalls de la peça sencera i desmuntada.
Separem el marc del vidre pintat i comencem tractant la cornucòpia. Netegem el dors de pols i brutícia acumulada entremig de tot un muntatge de petites fustes (estructura lleugera i alhora molt sòlida) que fixa l’ornamentació. Observem també quatre forats de corcs inactius en la part inferior del marc, igualment injectem Xylomon mata corcs plus i els tapem amb cera. Passem a la part de davant i superficialment netegem el daurat que també acumula brutícia, i ens adonem que no està daurat en pa d’or, ja que ens surt platejat, té una capa de colradura (vernís que es donava damunt el platejat per aparentar or). Tot seguit consolidem les zones més trencadisses de la part visible i refem amb pasta de paper l’ornamentació que falta simulant simètricament la part esquerra i també un fragment d’un lateral, les escantonades les reintegrem amb cola de conill i blanc d’Espanya. Quan ja tenim les reintegracions adaptades, polides i impermeabilitzades, acabem amb un procediment al mordent en full d’imitació plata i envernissem amb laca per bombetes de color topazi (fabricants Mongay SA) que ens dona un color molt semblant a la resta de marc.
La pintura sobre vidre
En la part superior dreta hi ha un fragment de vidre força gran, trencat i un de petitet enganxats en cinta adhesiva a la resta. A la zona superior tocant al marc daurat falta un tros de vidre on observem un paper pintat simulant la part que falta. Tant el paper pintat com el fragment de vidre els reservem com punts d’informació.
Ens centrem a consolidar la pintura, i consolidem amb paraloid B-72 al 5% (alcohol/acetona) el perímetre de la pintura i la zona de la vestimenta del Sant, les zones estables i fermes no les toquem.
Per refer la zona que s’ha perdut, tallem un vidre (de 2m de gruix) de la mateixa mida, en forma oval i en aquest amb pintures tempera (que ens donen un resultat molt semblant a la pintura original) refem la pintura perduda amb la informació que em dona el paper, el vidre trencat i les tonalitats de la pintura que es conserva, ho pintem a la inversa de la mateixa manera que es va realitzar. Els colors utilitzats són: Blanc 100X, groc Nàpols 255, groc fosc 202X, ocre groc 227, Terra Siena 411, Sèpia 416, Negra neutra 737, verd oliva 620, de la Talens, i els pinzells de pèl sintètic per a aquarel·la, rodó, rodó llarg, pla i en forma de ventall.
Finalment hem muntat els dos vidres dins el marc i per precaució hem posat un cordó d’espuma de polietilè d’1cm d’amplada i d’2m de gruix per amortir, encoixinar i evitar que en tancar la peça, no trenquéssim el vidre (tenint en compte que el vidre no és del tot pla i té 1m de gruix), tot seguit hem posat un cartó de color marró d’un gramatge de 300 g (pH neutre) i hem tancat amb una fullola de cedre i dotze puntes per fixar el dors al marc.
L’objectiu principal ha sigut que la pintura no es deteriores més i que es veies el més sencera posible i garantir l’estabilitat del conjunt de la peça.