Primer de tot hem de pensar en una estructura que falqui la peça per poder treballar tranquil·lament, ja que és molt gran i té poca estabilitat. Aquest muntatge també ens ha de servir per deixar-la emmagatzemada amb garanties que no es tombi i que damunt del palet on està col·locada es pugui traslladar. El segon tema és la neteja en sec, tant a l’exterior, com l’interior de pols, sorres, quantitat de guix, morters i pintura. Eliminarem també tots els gruixos de reintegracions antigues fins a tocar amb el material original; consolidarem el gruix de les esquerdes perquè accepti el material adhesiu amb què reintegrarem, anivellarem la reintegració; polirem, i finalment, amb aspirador i raspalls, deixàrem la peça neta.
| FITXA TÈCNICA Album fotos |
| Nom de l’Objecte |
| Dòlia |
| Matèria – Tècnica |
| Argila |
| Tema. Descripció. Títol |
| Dòlia romana, esquerdada, remuntada amb un gran forat central |
| Restauradora |
| Mª Neus Campmany Queralt |
| Exàmen preliminar i diagnòstic |
| Suport |
| Peça d’argila de grans dimensions |
| Capes de superfície |
| La superfície és rugosa i porosa, està molt bruta de pols, sorres, calç, guix, morters i pintura. |
| Proposta de restauració |
| Primer de tot hem de pensar en una estructura que falqui la peça per poder treballar tranquil·lament, ja que és molt gran i té poca estabilitat. Aquest muntatge també ens ha de servir per deixar-la emmagatzemada amb garanties que no es tombi i que damunt del palet on està col·locada es pugui traslladar. El segon tema és la neteja en sec, tant a l’exterior, com l’interior de pols, sorres, quantitat de guix, morters i pintura. Eliminarem també tots els gruixos de reintegracions antigues fins a tocar amb el material original; consolidarem el gruix de les esquerdes perquè accepti el material adhesiu amb què reintegrarem, anivellarem la reintegració; polirem, i finalment, amb aspirador i raspalls, deixàrem la peça neta. |
| Procés de Conservació – Restauració |
| Neteja |
| Fem una neteja mecànica en sec, utilitzant raspalls, espàtules i bisturí; en zones puntuals utilitzem alcohol per fer més visible totes aquelles zones tacades de pintura d’una antiga restauració (per deixar la part trencada més dissimulada van pintar una gran zona amb colors ocres semblants al color de la dòlia). La zona interior de la dòlia està molt tacada de regalims d’antics adhesius, que també eliminarem. |
| Sistema de presentació. Reintegració. |
| En un primer moment vam pensar a muntar una estructura rígida de ferro per subjectar la peça en el cas de tombar-se. Després de dissenyar el muntatge i consultar dos ferrers ho vam desestimar. Aquest tipus d’estructura no s’adeia gens amb el palet de fusta on reposava la peça i d’on no es podia treure, vèiem que era adient com a expositor de la dòlia, però no resolia el que nosaltres volíem. El que necessitàvem era alguna cosa que abracés, subjectés, aguantés i ajudés a unir una peça esquerdada de grans fragments d’importants dimensions i pes considerable. Finalment ens vam enginyar un entrecreuat de corretges de plàstic que deixaven la dolia lligada i difícilment podia tombar. També vam reforçar el palet per donar més fermesa a la base i vam col·locar dues falques a un costat i a l’altre de la peça. Quan la teníem ben subjecte, vam fer una neteja amb raspalls i aspirador juntament (per la quantitat de pols que desprenia); seguidament una neteja més acurada, on vam eliminar les reintegracions antigues que tapaven les esquerdes (a sota van aparèixer unes grapes de plom probablement originals). A més a més de les esquerdes restaurades anteriorment hi havia una esquerda que partia la peça de dalt a baix; aquesta esquerda es va netejar de restes de pols i sorres, amb l’ajuda d’un aspirador es van eliminar totes les brosses. El gruix va quedar net per ser consolidat amb Paraloid i poder acceptar amb garanties la unió de la pasta adhesiva amb què reintegràvem aquesta zona amb la peça. Per aplicar-la ens servim d’una màniga “pastissera” que fa que el material expandeixi a tot l’espai per omplir i arribi bé a tot arreu (la pasta adhesiva la varem aplicar amb dues sessions, per tal de assegurar una bona adhesió i millor assecatge; es tracta d’una pasta reversible, flexible i que permet donar-li color ). Aquest material adhesiu tenyit prèviament l’apliquem a tota la zona on manca suport, i un cop sec, anivellem i polim aquesta reintegració, que quedarà integrada i apreciable. Mentre fèiem la reintegració de la gran esquerda les corretges les tensàvem per unir amb fermesa, com podem apreciar aquest muntatge ens esta ajudant molt a donar consistència a la gran peça. Hem d’afegir que l’esquerda més inferior està reintegrada antigament per un morter molt dur i totalment soldada a la dòlia; aquesta zona la respectem, perquè intentar treure aquest material seria molt agressiu i la debilitaria arriscadament, ja que aguanta molt pes. El que fem és eliminar la pintura que cobreix la zona original i deixar la reintegració a nivell. Un cop polides les reintegracions tant interiors com exteriors, corregim la tensió de les corretges i deixem la dòlia estable. |