| Per poder fer un arrencament amb garanties i protegir el material, procedirem a fer un entelat de totes les rajoles, aquest tractament també ens servira per deixar les rajoles emmagatzemades mentre no es puguin restaurar (amb la tela i complin les condicions ambientals de 65%H.R. i de 18ºC a 20ºC poden estar prop de 10 anys, passats més anys l’acetat cristalitza i la tela queda cada cop més reseca i es despren més fàcilment de la rajola). La tela també ens servira per poder inscriure el número de registre i tenir tot el material ordenat . Hi ha tres números de registre MV-17463, MV- 17464 i MV- 17465 cada un correspont a una decoració diferent . Alhora de inscriure el nçúmero a la rajola l’abreviarem, i el MV-17463 es correspondra amb al 1, el MV- 17464 al 2 i el MV- 17465 al 3 seuidament aquest número colocarem el número correlatiu que forma part dins el conjunt (ho podem veure clarament en els gàfics). Com hem citat anteriorment el material amb que enganxem la loneta a la rajola es l’acetat de polivinil dissolt amb aigua. Amb les rajoles ja netes, apliquem com si pintesim una solució d’acetat de polivinil al 75% amb aigua i seguidament coloquem la tela impregnada amb una solució menys densa a un 50% (aquesta tela previament l’hem rentat per treure l’aprest i poder facilitar així l’ absorció de l’adhesiu i l’aplicació a la superfìcie enrrajolada). forrem tota l’extanció fent pressió amb les mans perquè no quedi aire i la tela s’adhereixi uniformament en tota la superfície de la rajola. Deixem secar, sense necesitat de calefactors, les circunstancies climatològiques ens ho permeten, estem treballant el més de maig – juny i el procés de secat es perfecte, tenint la precaució de tepar-ho amb plàstic per algún dia de pluja. Amb llapis de gràfit, en la zona inferior dreta escribim el número que toca a cada rajola. Ja les tenim preparades per arrencar-les. Farem regates al voltant dels conjunts, per poder accedir millor sense tocar la vora de les rajoles arribant directament al morter. Utilitzarem escarpes i martell i simultàniament que les descalçem del morter amb un cúter fem uns talls a la tela, que les separen unes de les altres per afavorir la mobilitat i que surtin d’una amb una. Aquest procediment es veu iterromput per la duresa dels morters ens trobem amb uns materials més durs que la propia rajola, al intentar extreure-la es trenca, mentre el morter queda intacte. Hem investigat els tipus de morters; Porland, Lentum, ciment cola, porland més calç, diferents varrejes a quina més dura. Junt amb aquest materials i afagirem la manera de preparar les rajoles per ser enganxades, les mullaven amb aigua i al ser poroses absorvien l’aigua deixant així que penetresin més fácilment els morters, aixó fa que el ciment quedi soldat a la rajola i sigui encara més dificil separar la rajola del mur. Amb l’ajuda del paleta i treballant amb radial, broques, escarpes i martell treurem les rajoles amb uns gruixus exegerats de morters fins i tot de mahos i murs, que després extreurem amb disc, finalment una bona part d’elles les tenim que amagatzemar amb ciments deixant el dors més o menys uniforme. Tot i així un 10% de les rajoles s’han trencat ho sofert danys i ha sigut necessari consolidar i enganxar les zones trencades (son recuperacions totalment provisionals utilitzem adhesiu reversible Imedio, per no perdre fragments i deixar les peces estables i senceres). Hem tingut un nou problema afagit, era la pols que provocava el disc de la radial es possava per tot arreu debilitant la tela i fent que es desenganxes d’algunes zones. Hem repetit en aquestes el procés d’entelat i algunes d’elles fins i tot s’ha canviat la tela, ja que en ocasions la pols vermella dels mahons deixava la loneta molt tecada. Finalment s’han amagatzemat amb grups de quinze rajoles embolicades individualment, primer amb paper de seda i després amb plàstic de bombolles i una enganxina amb el seu número de registre corresponent. Cada caixa portara un gràfic on està anotat les rajoles amb desperfectes. |
